El passat 10 de febrer de 2021 vam gaudir del col·loqui amb l’Antonio Cerrillo, periodista ambiental des de fa trenta anys a la Vanguardia, sobre la comunicació ambiental i energètica.

Va començar el seminari web reflexionant sobre com ha canviat la comunicació en els últims 30 anys. Per Cerrillo, ha canviat la societat de manera global, internet, les xarxes socials han ampliat el nombre fonts d’informació. El fet de disposar d’un volum tan gran de fonts d’informació, de vegades, lluny de ser una avantatge, pot ser un inconvenient.

Malgrat tot, reflexiona, el debat sobre l’energia sempre ha estat molt present: nuclears als anys setanta, la gestió dels residus o el canvi climàtic han estat temes recurrents a les redaccions i presents a l’opinió pública.

Un dels canvis de paradigma que hem anat vivint és, per exemple, que fa uns anys les qüestions sobre energia es dirigien a nivell nacional i actualment les polítiques són europees. Això inclou, entre d’altres, les qüestions climàtiques que, actualment s’estan enfocant en polítiques energètiques en favor d’aturar el canvi climàtic.

Tot i que algunes encara no s’han sentit interpel·lades, el cert és que moltes empreses energètiques han canviat la seva estratègia a favor d’una potenciació de les energies renovables, en la línia de les polítiques europees.

Pel ponent, aquest model té, encara, algunes mançanes perquè encara no és prou participatiu, obert i democràtic.

A Catalunya, les renovables continuen sent l’assignatura pendent. Hem tingut un primer impuls important, però hi ha hagut una guerra contra les renovables que ja ha canviat. Si ho analitzem, podem veure qui ha estat sempre alineat amb les polítiques a favor de les renovables.

L’avantatge de tenir moltes finestres de comunicació és que aquesta és molt més participativa. Tanmateix, abans, quan estàvem limitats pel paper, els periodistes tenien 24 hores per contrastar i garantir que els continguts eren correctes. Avui en dia, els missatges són instantanis i tothom hi pot intervenir, fins i tot els propagadors de la mentida. Aquest és el problema actual. La societat ha d’aprendre a identificar el mitjà, el missatge i els interessos del comunicador. El lector/consumidor ha de ser exigent amb el que llegeix: els especialistes que hem de seguir són els científics i tècnics i cal donar-los veu.

Els espais de comunicació han de donar espai als científics i als tècnics com a especialistes en les matèries.

A Catalunya caldria que la llei contemplés la participació de les persones per fer-los veure que és necessària la implicació del territori tant a nivell empresarial com a nivell particular. La llei hauria de tenir en compte les ajudes a l’associacionisme del territori i, al mateix temps, acceptar la inversió dels particulars.

Per Cerrillo amb el Decret d’implantació de les energies renovables han aparegut amb força incompatibilitats entre el món agrícola i el món de les energies renovables. Caldria desenvolupar també les energies renovables en el mar. Per ell, no és cert que el territori estigui saturat i potser caldria potenciar els àmbits urbans (teulades). Per aconseguir avançar cal establir un diàleg entre els implicats. Quan hi ha oposició als projectes, l’administració ha de tenir més mà esquerra.

Per aconseguir avançar cal establir un diàleg entre els implicats. La participació ciutadana, també en afers energètics, és la clau.

Cal tenir estratègia comunicativa a l’hora d’explicar i evitar alguns conceptes que poden ser confosos: sostenible, valorització  energètica i un seguit de termes tècnics que per als no especialistes poden ser complexos.

Cerrillo va felicitar als GGe per la seva generositat a l’hora de participar i col·laborar en la difusió de l’eficiència energètica i, en la seva opinió, ha de seguir amb la seva tasca d’aportar una gran divulgació sobre l’àmbit de l’energia. El sector de l’eficiència i l’estalvi ha de tenir l’oportunitat i establir una aliança amb els consumidors, el periodisme, la universitat i la ciència. La gent ha de ser conscient de la despesa energètica que genera, cal actuar en aquest sentit. Necessitem lobbies en l’energia i estalvi energètic i establir clarament les prioritats i comunicar-les. A Catalunya tenim molts sectors, molt diversos, però també molt dispersos. Cal treballar en el sentit d’unificar les estratègies a favor de l’eficiència i estalvi energètic

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort